La comissió sobre la policia de Palafrugell

L'Ajuntament de Palafrugell ha obert una comissió d'investigació sobre els problemes que s'han detectat a la policia local, que viu una situació "insostenible" en paraules del primer tinent d'alcalde, Albert Gómez. 

EDITORIAL Escassa o quasi nul·la comunicació entre agents i caporals; presència d'un caporal "identificat com d'alt risc per a l'organització"; "polarització de la plantilla"... Són algunes de les conclusions d'una auditoria sobre la policia local de Palafrugell que l'anterior equip de govern (ERC, Entesa i CiU) va encarregar a la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya del Departament d'Interior de la Generalitat i que qualificava la situació al cos de "crítica". Però en la compareixença pública que els responsables municipals van fer l'11 de febrer de l'any passat per presentar els resultats de l'auditoria es van obviar aquelles conclusions negatives i se'n van remarcar d'altres de positives -que també n'hi havia-, al mateix temps que s'asegurava que l'estudi s'havia encarregat per millorar el funcionament de la policia, no per arreglar-lo. Catorze mesos després, l'actual equip de govern de Palafrugell (PSC i CiU) ha anunciat l'obertura d'una comissió d'investigació sobre la policia local, que viu una situació "insostenible", segons el primer tinent d'alcalde, Albert Gómez (CiU). 

L'objectiu de la comissió és determinar què passa amb exactitud al cos, i com ha arribat a passar, i en aquest sentit l'alcalde, Juli Fernández (PSC), afirmava que en funció de les conclusions no es descarta demanar responsabilitats polítiques als anteriors governants, si n'hi ha. I deixava anar una frase prou significativa: "Som conscients que en el conjunt d'elements (problemàtics) de la Policia Local també hi pot haver hagut certa passivitat de l'anterior govern". Immediatament, l'exalcalde Sergi Sabrià (ERC) replicava Fernández denunciant que els problemes del cos "no són dels últims dos o tres anys, sinó que van més enrere que l'anterior mandat". La picabaralla política no és el millor camí per resoldre el conflicte. S'han de depurar responsabilitats si n'hi ha, és cert, però el més important és solucionar els manifestos i greus problemes de la Policia Local, perquè per molt que ho negui l'actual equip de govern, si al cos policial s'hi viu una situació "insostenible", és impossible que aquesta no afecti el servei que en reben els ciutadans.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/07/13/comissio-sobre-policia-palafrugell/500947.html

La comissió d'investigació de Palafrugell acaba amb un caporal expedientat

La comissió d'investigació de Palafrugell acaba amb un caporal expedientat L'excap de la policia i un sergent, de moment, no seran sancionats, en espera de la decisió del govern municipal, que podria resoldre aquest mes d'octubre 07/10/11 02:00 - PALAFRUGELL - ÒSCAR PINILLA 

Palafrugell Girona La comissió d'igualtat que es va obrir a principis d'estiu per investigar la gestió de la policia local de Palafrugell ja té les seves conclusions. Per una banda, insta el govern municipal, a través del seu alcalde, a obrir d'ofici un expedient disciplinari contra el caporal Pere Batlle del Molino. A partir d'ara s'haurà de nomenar un secretari i un instructor independents a l'Ajuntament perquè estudiï l'expedient i posteriorment dicti la sanció per imposar al caporal. Està previst que la setmana que ve la Generalitat ja nomeni els dos interlocutors i s'iniciï el procés disciplinari. La sanció per faltes greus podria comportar la suspensió de sou i feina al caporal o, fins i tot, l'expulsió del cos. Dos casos sense resoldre Pel que fa als dos altres implicats en el procés d'investigació –el sergent Josep Higueres Leon i l'excap de la policia, el sotsinspector Manel Martínez Morcillo–, encara no s'ha pres cap decisió. El cas és que l'informe de la comissió d'igualtat determina que “cal prendre en consideració” un procés disciplinari contra els dos membres de la policia local, però que en tot cas no s'insta a obrir-los un expedient sancionador. Cal tenir en compte que la investigació de la gestió a la policia de Palafrugell es va obrir arran d'una denúncia contra el caporal Pere Batlle, i després, de retruc, van rebre l'excap de la policia i el sergent. És per això que ara l'informe de la comissió d'igualtat dictamina que s'ha d'analitzar per separat els dos expedients: per una banda el del caporal, i per l'altra, el del cap de la policia i el sergent. 

En aquest sentit, ara la comissió deixa en mans del govern municipal la possibilitat de sancionar-los o no. Garanties jurídiques L'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández (PSC), va explicar ahir a aquest diari que ara, amb el govern, estudiaran la possibilitat d'expedientar-los immediatament o obrir un nou procés de declaracions addicionals “aclaridores” i posteriorment prendre una decisió en ferm. Juli Fernández va voler deixar clar ahir que els afectats “tindran totes les garanties jurídiques per presentar recursos i al·legacions contra les possibles sancions”. En tot cas, l'alcalde va assegurar que vol tenir “tancat” al més aviat possible l'afer i “tornar a la normalitat”. LA FRASE Tindran totes les garanties jurídiques per presentar recursos i al·legacions Juli Fernández (PSC) ALCALDE DE PALAFRUGELL

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/461335-la-comissio-dinvestigacio-de-palafrugell-acaba-amb-un-caporal-expedientat.html

Me gusta Dios y todas sus excentricidades…

Me aburro, últimamente nada desborda mi emoción, tengo un severo cortocircuito en el corazón, será que a mi edad ya nada me asombra o me sorprende, la música encarámela mis sentidos, pero no coordina con la tristeza de mis pensamientos, a lo lejos se distingue una pintura abstracta en el claroscuro de mis pupilas, hojas marchitas entretejen mi piel, faz de resignado desconsuelo.

 Desganado el espíritu, desenreda los hilos que acongojan el alma, envejecen el animo y la razón. Tirano enemigo el tiempo, que cubre los cabellos de plata, resta minutos a los sueños, y en cada tic-tac nos anuncia que se va acercando el momento.

En este simple, insignificante y breve paseo cotidiano es difícil comprender porque lo esencial es invisible a los ojos, por qué nos hace tan felices, una puesta de sol, una gota de lluvia,  un mar alborotado, o la simple caricia del viento, por qué en el corazón se encuentra la verdadera sabiduría de los hombres.

La vida esta llena de misterios, de conceptos, de absurdos análisis que recrean un perfil de lo que mas o menos somos o pretendemos ser, la filosofía la invento algún sicólogo, a mi me gusta el negro, el rojo, los girasoles, el café, los perros, la lluvia, los niños, los bosques, las montañas, la música en su máxima expresión, la poesía, lo paranormal, la gente extraña que no sigue a la manada,  me gusta Dios y todos sus significados, su amor en cualquier idioma suena bien, según los entendidos bajo todas estas cosas se encuentran rasgos de mi personalidad, en la vida siempre tenemos que estar rebuscándolo todo, forma parte del proceso de aprendizaje.

Llevo muchos años, caminando por la cuerda floja, saboreando las verdes y maduras las frutas que todos degustamos, eso se llaman crecer, mi alma aun vaga en pañales, mi espíritu aun es muy crío,  me gusta Dios porque en él  he descubierto a un buen amigo, un silente pero astuto compañero de viaje, siempre que mi linterna se queda sin pilas él enciende la suya, procura no dejarme a oscuras, aunque camine a tientas y en tinieblas.

Me gusta Dios y todas sus excentricidades… 

Julia Cervantes

Carta de una Emigrante

Carta de una Emigrante

Las calles húmedas y empedradas de aquel lejano lugar se pasean en su memoria, embriagado de recuerdos se consume su corazón, emigrar es adentrarte en lo desconocido, traspasar la puerta del miedo, arriesgarse a vivir la aventura más maravillosa o más terrible de la vida.

La tristeza siempre empaña los cristales de su alma, anida en las entrañas el dolor de la ausencia, desgarrado el espíritu se golpea en las paredes de la desesperación, la vida se va, muchos se convierten en bufones serviles que persiguen inútiles quimeras, sueños alojados en burbujas de plata , el destino enmascarado se ríe en nuestra cara  y no somos más que jinetes agotados de cabalgar a través de  un campo lleno de trampas e incertidumbres, náufragos cansados de navegar sin bandera,  sin timón, sin dirección.

Al cruzar la frontera,  nunca nada vuelve a ser igual, nada, dibujamos en silencio un mapa en nuestra imaginación, somos de ahí, de ese lugar perdido en los montes del mundo, pertenecemos a esa tierra de embrujo invernal,   nuestra sangre es la mezcla de muchas razas, y en la distancia amamos hasta la brisa con olor a caña dulce que evoca nuestra infancia.

Del otro lado del mar esta mi casa, en el vientre de la Pachamama, ahí están mis raíces, bajo la luz protectora de Inti y Quillá   la soledad no quema mi piel, el dolor no taladra mi ser, ahí me siento a salvo, no me siento extraña, diferente, culpable de pertenecer a otra raza, ahí me siento libre y orgullosamente latinoamericana. 

Madre Teresa

SOBRE LA GUERRA 

“Nunca antes había estado en una guerra, había visto hambre y muerte. Y me preguntaba a mí misma, “¿Qué sienten ellos cuando hacen esto?” No lo entiendo. Todos son hijos de Dios. ¿Por qué hacen esto? No lo entiendo” 

(Beirut 1982, durante la lucha entre el ejército israelí y las guerrillas Palestinas)

 “Por favor escojan el camino de la paz. En un corto tiempo puede haber vencedores y perdedores en esta guerra que todos tememos. Pero eso nunca puede, ni nunca justificará el sufrimiento, el dolor y la pérdida de vidas que vuestras armas causarán" 

(Carta al Presidente de Estados Unidos George Bush y al Presidente de Irak Saddam Hussein, Enero 1991)

Madre Teresa

La Bestia

"Cuando pienso en la guerra, imagino el terror de aquellos que se encuentran en medio de dos fuegos, el dolor de los que esperan al familiar que nunca vuelve, la angustia, la impotencia de quienes de lejos observan con horror imágenes desgarradoras, los voluntarios que arriesgan sus vidas por salvar la de otros, los que financian la barbarie, la bestia del poder se asoma por la finestra de la codicia, y no importa cuanta sangre inocente se derrame, la bestia es insaciable".